Mai m’hagués pogut pensar que em dedicaria laboralment a una teràpia complementària; n’era totalment contrària, no hi creia i rebutjava qualsevol opció que no fos la medicina occidental tradicional.
És ben cert, que com a metge especialista en Traumatologia i Ortopèdia i dedicant-me a la patologia de la columna, moltes vegades no podia oferir cap tractament als meus pacients. En traumatologia només hi ha dues opcions: operar o res ( antiinflamatoris, calor local, rehabilitació…). Als traumatòlegs el que ens agrada és operar!; la resta de pacients per nosaltres tenen poca solució. Més d’una vegada m’havia quedat preocupada per aquella pacient jove amb una lumbàlgia crònica i que la meva resposta al seu problema era; «posa’t calor i antiinflamtori quan et faci mal, jo això no ho puc operar, ho sento», i la derivava al metge de capçalera.
Va ser casualment que vaig entrar en contacte amb l’acupuntura, quan embaraçada de la meva primera filla fa 4 anys vaig fer una lumbàlgia terrible. Els meus companys no em podien fer res, ni tan sols podia pendre antiinflamatoris. Un conegut em va recomanar anar a fer acupuntura i em vaig escandalitzar…. Però el dolor va poder amb mi i amb gran escepticisme vaig a anar a la consulta d’un gran metge acupuntor.
La meva frase a l’entrar va ser; «si em treus part del meu dolor jo t’ho juro que estudio AIXÒ»
I així va ser com aquell metge es va convertir amb el meu tutor del Màster d’Acupuntura i coordinador de la meva tesina i jo mica en mica he anat obrint la ment i descobrint que hi ha unes teràpies molt útils per tots aquells pacients meus que jo abans no podia donar resposta. Teràpies que són NO ALTERNATIVES sinó COMPLEMENTARIES en la meva tasca diària.
Acupuntura i traumatologia 